Laminat a l’interior: foto i descripció
Recentment, el paviment laminat és considerat un dels tipus de paviments més populars. Això es deu al fet que el material es caracteritza per una pràctica i una aparença atractiva. A més, té un cost relativament baix.
Els avantatges dels sòls laminats són:
- una àmplia gamma de colors i textures pot decorar i complementar gairebé qualsevol interior;
- resistència a l’encesa: el cul de cigarret esgotat ni tan sols deixarà cap marca a la superfície del laminat;
- no és susceptible de llum solar, de manera que es pot utilitzar a les golfes;
- aquest material té una gran resistència: no deixa rastres de talons ni urpes de mascotes a la seva superfície;
- sense pretensió en sortir;
- durabilitat
- facilitat d’instal·lació.
El laminat es realitza a partir de fusta premsada, que primer es va introduir en pols i després es va portar a un estat cristal·lí. El tauler laminat és una estructura de quatre capes:
- capa resistent a la humitat, que conté una pel·lícula especial que serveix de protecció per al laminat de la humitat.
- una placa fabricada a base de fibres de fusta (tauler de fibra, aglomerat);
- una capa decorativa que conté un dibuix similar a un arbre real;
- pel·lícula de laminat, que és un recobriment especialitzat, a causa del qual la junta es torna més resistent a l'estrès. A més, la superfície del laminat es torna llisa i resistent a ambients agressius.
La força del laminat segons el tipus de fabricació: hi ha dues formes de fer. En el primer es realitza el premsat, i en el segon es premeix amb el dimensionament de capes. El millor és utilitzar el segon mètode, ja que en aquest cas augmenta la força dels laminats. A més, cal parar atenció als components de la capa superior. Si consisteix en corindó o diòxid d'alumini, aquest tipus de laminat servirà per una bona estona. A més, la majoria de les persones quan trien un laminat presten atenció a la presència d’un bisell. Es presenta en la idea de la lletra V, gràcies a la qual es crea la il·lusió d’un arbre real. A més, el xamfrà tanca les juntes formades entre les juntes.
